Pràctica: Desnaturalització proteïnes.

Procediment de la pràctica:
Dissolem un enzim pancreàtic en 5 ml d'aigua. (Amilassa pancreàtica)
Pesem 2g de midó i el dissolem en 50 ml d'aigua
Teniem tampons preparats de pH4, pH5, pH6, pH7, pH8, pH9 i pH10
Fiquem 5ml de la dissolució del midó en cada tampó.
Afegim lugol, que és un indicador, que al midó acolorix.
Tirem una gota de lugol en cada tub.
Remenem els tubs.
A pH10, bàsic, el lugol perd color, aquest tub no el tindrem en compte.
Fiquem un ml de l'enzim al midó (i aquest es converteix en maltosa) el més apresa posible en tots els tubs
La variable independent és el pH, la variable és el temps que tarde en perdre el color el tub.
Els tubs es van decolorant, el tub que va més ràpid és el tub amb pH8.
Els tubs amb pH4 i pH5 són als que més els costa decolorirse.

Conclusió:

El pH8 i pH9 son els phs òptims de la amilasa pancreática i a pHs menors no es digerix tan apresa perquè es desnaturalitza: